Cartografia

 

Un somni: dibuixar discretament
un mapa del tresor damunt la pell.
Vull dir, trenar camins que em condueixin
a tu, fins a tu i des de tu mateixa.

Poema Cartografia, del llibre Els caus del cuc, edicions Neopàtria (2017)

 La fotografia és d’Aneta Ivanova i  està extreta del blog  https://fr.pinterest.com/source/theinspirationgrid.com

Deixa un comentari

Filed under General

Convalescent

Maldava per saber si era el meu cos
o el món el que era lent, per què al voltant
teixien incerteses
i es feia etern
el temps convalescent.
Vaig mirar-me al mirall: res no era diferent,
en canvi el temps semblava haver quedat
suspès en el rellotge
desat en el calaix.
Com un deliri
anaven i tornaven pensaments
i somnis sense un argument concret.

20160314_164512

poema inèdit

la fotografia és pròpia, presa durant una passejada per Manlleu

Deixa un comentari

Filed under General, poesia, Salut

Una incursió a Normandia: Bayeux i les platges del desembarcament (8)

Quan vam preparar el viatge vam comptar amb dedicar un dia o, si era possible, més a visitar Normandia, regió contigua al Nord-est de Bretanya. Finalment, les coses no donen per més, vam dedicar-hi un dia complet, amb un recorregut que ens va portar des de Saint-Jouan des Guèrets fins la costa normanda, on visitaríem algunes de les platges on es va produir el desembarcament de les tropes aliades el 1944, faríem una passejada per Bayeux, i finalment acabaríem el dia a Granville, a la costa més occidental de Normandia. En certa manera va ser el dia més improvisat: només teníem clar que ens arribaríem a les esmentades platges i dubtàvem de quina zona urbana visitaríem. Jo tenia entre cella i cella el tapís de Bayeux, de manera que, per proximitat al mapa vam triar les platges d’Arrimanches, a uns 10 km de Bayeux per fer la nostra primera visita.

A Arromanches, com en altres platges que després vam visitar a la tarda, hi vam trobar restes de les estructures que els exèrcits aliats van fer servir per facilitar el desembarcament del material militar pesant. Per la població vam veure grups de diverses nacionalitats passejant pels molls i pels carrers. Molts eren grups relativament grans i organitzats, alguns feien l’aspecte de ser americans i en molts casos no podien evitar un rictus d’emotivitat mal continguda. Vam pensar que, per edat, segurament serien fills o familiars de soldats que van participar en la batalla, tot i que és possible que fins i tot algú hi hagués pogut participar (un noi de 20 anys a l’any 44, ara en tindria 93 i per allà vam veure gent realment amb aspecte de tenir molts anys, encara que no sé si tants; en tot cas, molts eren de més de 70 anys, cosa que sí que quadra amb la meva teoria dels fills o familiars…). Els molls, que  duen els noms dels països implicats (aliats, esclar), acullen també una mostra de material bèl·lic d’aquella contesa. Entenent l’emoció que pot arribar a generar el record d’un moment tan sagnant i decisiu, no vaig poder evitar tenir la sensació d’una certa (i excessiva) comercialització del tema. Però aquesta és una opinió molt personal…

Després d’Arromanches vam dirigir-nos a Bayeux, on vam dinar. El centre històric de Bayeux té també l’encant del record d’èpoques pretèrites, amb nombroses referències a l’època medieval. La catedral em va semblar espectacular, una de les catedrals gòtiques més impressionants que he vist, tant per les seves dimensions com per una bellesa sòbria en el seu interior que hem vist en pocs indrets.

 

10_20160723_164421

Apart de la catedral (i evidentment d’una passejada pel centre històric), a Bayeux és indispendable anar a veure la tapisserie, l’anomenat Tapís de Bayeux. Es tracta d’un brodat de lli (encara que clàssicament la gent en parla com “tapís”), fet sobre l’any 1070, que explica des del punt de vista normand els fets que van portar a la invasió d’Anglaterra pels Normands el segle XI i a la instauració de la dinastia normanda  en aquell país després de la batalla de Hastings. Conté 58 escenes narrades en llatí i, segons ens van explicar, el treien un cop l’any per la ciutat per explicar els fets que s’hi narren a la població que, òbviament, no sabia llegir. No us l’explicaré però us deixo l’enllaç a l’entrada de la viquipèdia que en fa referència aquí.

23_20160723_174055

Després de Bayeux vam intentar anar al cementiri americà de Collevile s/mer, amb la mala sort que hi vam arribar passades les sis, que és l’horari de tancament. Vam decidir passar-nos, doncs, per alguna de les platges pròximes, on també havien tingut lloc les onades de desembarcaments. En aquells moments la marea era baixa, molt baixa, i vam entendre de sobte el perquè de l’elecció del lloc per a l’acció.

Vam deixar aquells racons carregats d’història amb la sensació que ens caldrà tornar-hi amb més calma, no ja tan sols a aquests concrets, sinó per recórrer un dia la Normandia que no hem pogut veure. Abans de tornar a Saint Jouan, vam passar per Granville, ciutat situada a l’oest de Normandia on vam sopar de cara a una esplèndida posta de sol a les deu del vespre (i era final de juliol!).

20160723_215347

Només perquè si algú llegeix aquestes notes es faci càrrec de la ubicació dels llocs dels què avui he parlat, us deixo aquí un mapa del recorregut del dia. Al dia següent partiríem de retorn a casa, tot i que no ho vam fer d’una tirada: ens vam aturar a Cahors, Occitània, a uns 100 km de Tolosa de Llenguadoc, on vam fer nit abans de fer l’últim tram del retorn.En el proper article us en deixaré unes impressions i unes fotografies.

carte-normandie

Deixa un comentari

Filed under Bretanya, General, Normandia, Viatges

Un volt per la Bretanya (7): Cancale, Saint-Malo i Dinan

Vam deixar enrere el Mont Saint-Michel i ens vam dirigir de nou cap a l’Oest, cap a Cancale. Aquesta petita població, de prop de 5.000 habitants, es caracteritza pels seus conreus d’ostres (huîtres), cosa que constitueix un dels seus principals atractius. Al llarg de la costa es disposen aquests cultius i, amb la marea baixa surten tractors i recol·lectors a recollir-les. Al mateix port hi ha paradetes on per preus variables en funció de les seves dimensions, es poden comprar per mitges dotzenes o per dotzenes. A Cancale vam dinar al Restaurant L’Aviron, senzill però absolutament aconsellable i vam passejar una estona sota un sol força abrusador.

12_dsc_0015

Després de dinar a Cancale ens vam dirigir cap a Saint-Malo (Sant-Maloù en bretó, Saent-Malo en gal·ló, l’altre idioma que, apart del francès i el bretó es parla a la Bretanya), una ciutat de costa, envoltada de muralles que encerclen la vila històrica i turística. Es pot fer un recorregut per les muralles i veure l’interior d’aquesta vila, que en altre temps va ser port franc per a corsaris.

20_dsc_0022

I per acabar el dia, vam acabar a Dinan, ciutat amb regust medieval que, precisament aquell dia es preparava per un Festival Medieval que havia de perllongar-se al llarg del cap de setmana. De Dinan, un altre d’aquests indrets que no s’ha de perdre el viatger que vagi a la Bretanya, cal destacar, com no!, la seva vila històrica, amb nombroses cases típiques, esglésies i monuments, el castell i, sobre tot, el port fluvial.

60_20160722_210444

Amb Dinan donàvem per acabat el periple per la Bretanya. Al dia següent faríem una petita incursió en territori normand que ens portaria a dos punts molt pròxims però amb interès històric molt divers: les platges del desembarcament i la ciutat de Bayeux, on es guarda el famós tapís que explica la invasió d’Anglaterra per part dels normands al segle XI. Això, miraré d’explicar-ho una mica a la propera entrada d’aquest bloc.

 

Deixa un comentari

Filed under Bretanya, General

Un volt per la Bretanya (6): un matí al Mont Saint-Michel

El món Saint Michel no és a la Bretanya sinó a Normandia, gairebé al límit entre les dues regions i molt a prop de Saint-Maloù (o concretament de Saint Jouan des Guèrets, on estàvem). Bé, a prop vol dir uns 60 km, però amb les distàncies que vam arribar a recórrer, ens va semblar com tenir-ho a la porta de casa. Vam dedicar-hi un matí i vam complementar la jornada amb la visita a Cancale, Saint-Maloù i Dinan, que comentaré en un altre article.

Del Mont Saint Michel em limitaré a comentar que és una visita obligada si un s’arriba a aquella zona, ja sigui a Bretanya o a Normandia. Que, tot i que en alguns moments pot semblar un parc temàtic, val la pena a anar-hi i que com més d’hora s’hi vagi millor, perquè hi ha una munió de gent que fa feredat. D’altra banda és imperdonable, si s’hi va, no fer la visita de l’Abadia, una veritable joia arquitectònica i històrica.

Us en deixo una dotzena de fotos.

1_20160722_110638

54_dsc_0008

Deixa un comentari

Filed under Bretanya, General, Viatges

Un volt per la Bretanya (5). De Quimper a Sain-Jouan des Guèrets

Vam deixar Quimper amb la impressió d’haver deixat de veure moltes coses d’aquella zona, la Cornuaille, però amb il·lusió d’arribar-nos a la costa nord, l’anomenada Costa Maragda a causa del color que prenen les seves roques sota el sol. Vam arribar-nos-hi fent una petita aturada al poble de Pleyben, amb la seva interessant basílica.

4_dsc_0998De tots els dies del viatge potser aquest va ser el més rúfol i fins i tot en alguns llocs ens van caure quatre gotes. Passat Pleryben vam dirigir-nos cap al nord, aturant-nos primer a Saint Michel-les-Grèves, per continuar després  cap a Trébeurden.ruta-dia-21

13_20160721_125803Saint-Michel des Grèves

26_20160721_15465427_20160721_154900Trébeurden.

D’aquí vam anar resseguint la costa, passant per Trégastel, Ploumanac´h i dirigint-nos després de recórrer gairebé 350 km, cap a Saint Jouan des Guèrets

Algunes imatges de la Costa Maragda31_20160721_162533

Finalment vam arribar a Saint Jouan des Guèrets, que utilitzaríem com a punt de partida per als recorreguts dels nostres darrers dies a Bretanya. Saint Jouan des Guèrets és una petita població,  a pocs quilòmetres de Saint Maloù (Saint Maló), de la que reproduim aquí la fotografia de la seva església i un dels seus tranquils carrers.

Deixa un comentari

Filed under Bretanya, General, Viatges

Un volt per la Bretanya (4). De Quimper a la Pointe de Raz

15_20160720_100547Es fa difícil explicar les sensacions que provoca en el viatger aquesta ciutat de poc més de 60.000 habitants, en especial la part que correspon al casc antic, però també tota la que està vinculada al riu Odet, travessat per nombrosos ponts guarnits de flors i, el vespre que hi vam arribar, plena de casetes de fira i escenaris on es desenvolupava el Festival de Cornuaille. Quimper (Kemper en bretó) pertany al departament de Finistère i vam dedicar-li un matí gairebé sencer i un parell de vespres.

Les següents fotos dels seus carrers probablement no fan prou honor als mèrits de la ciutat.

6_dsc_0921

Val la pena esmentar la Catedral de Saint Corentin, que estava envoltada d’atraccions aquells dies, a causa del festival.

Vam passar dues nits a Quimper, la de l’arribada i la següent i vam utilitzar el dia per arribar-nos a Concarneau, Pont-Aven i a un dels extrems occidentals del país, la Pointe de Raz i la seva veïna Pointe de Van.

L’interés de Concarneau està centrat sobre tot en la Vile Close, la ciutat tancada, part emmurallada de la vila, una mica estil “parc temàtic”, però no per això menys interessant. A l’entrada ens hi va rebre un grup musical que tocava cançons tradicionals d’origen celta (bretones i irlandeses sobre tot), el grup Micamac, que ens va semblar extraordinari. Ens vam penedir després de no haver-los comprat un CD ja que la qualitat del que hi ha penjat d’ells a Youtube és una justeta. A l’interior de la Vile Close, moltes botigues de records, restaurants, però sobre tot edificis ben restaurats o conservats que ens van permetre fer algunes fotografies quan aconseguíem que no hi hagués massa gent al davant.

D’aquí vam marxar a un poblet immortalitzat per Gauguin: Pont-Aven. Un altre d’aquests indrets de difícil descripció. Si no haguéssim sabut que era un poblet a pocs quilòmetres del mar, hauriem assegurat que era d’alta muntanya. Travessat per un riu, el riu Aven, que li dóna la seva personalitat, vam poder observar la influència del fenòmen de les marees bretones sobre l’aigua dolça: vam passar pel costat del riu abans de dinar i unes quantes barques reposaven sobre la llera del riu23_dsc_0960, però quan vam tornar, passat menys de dues hores, la major part d’elles suraven sobre l’aigua. 24_dsc_0962

El poble té menys de 3000 habitants, però és un focus d’atracció turística donat que el seu encant ha portat nombrosos artistes, en especial pintors a instal·lar-s’hi en diverses èpoques dels dos darrers segles.

I des de Pont-Aven ens vam dirigir a la fi del món: l’extrem occidental de Bretanya, les puntes de Raz i Van que tenen aquesta mena d’atractiu mític de tots els extrems geogràfics. Hauríem volgut arribar-nos a Brest, però al final vam optar per tornar a Quimper que ens tenia el cor robat.

Deixo aquí unes quantes fotografies d’aquesta zona extrema de la Bretanya.1_DSC_0975.JPG

 

Deixa un comentari

Filed under Bretanya, General, Viatges