Canvi de prioritats

De vegades hi ha coses que ens produeixen una profunda insatisfacció. Quan un s’adona que la feina no genera cap mena d’il·lusió, que té la impressió de ser allò que en cine en diuen un miscasting, és a dir un actor fent un paper equivocat, quan passa d’assistir a un acte o signar un document contra la Reforma laboral i al dia següent participa en una reunió per veure com una empresa pot aprofitar “com una oportunitat” aquesta reforma per assolir els seus objectius pressupostaris, quan un respira fons, mira endavant i pensa que no vol estar com ara durant els 13, 15 o 17 anys que li queden fins la jubilació, quan aquestes i moltes altres coses s’acumulen, un s’adona que ha de prendre decisions.

I almenys una l’he presa. Durant 16 anys m’he dedicat a allò que en diem gestió hospitalària. En diversos càrrecs i indrets (Badalona, Puigcerdà, Igualada, Manlleu…).  I ara he decidit plegar, tornar a fer de metge, recuperar hores que fins ara es dedicaven de manera gairebé exclusiva a la feina per passar a ocupar-me de mi mateix i fer allò que per un motiu o altre aquests darrers anys era impossible. Llegir, escriure, treballar d’alguna manera aportant un modest gra de sorra  perquè aquest nou escenari polític no quedi en mans dels de sempre, tornar a actualitzar els coneixements mèdics que s’han anat rovellant amb els anys…

Per tant a partir d’ara canvio de prioritats. La feina passa a servir per viure, per guanyar-me la vida i deixo enrere l’inevitable “viure per treballar” que ens consumeix el dia a dia a tantes persones. Això hauria de voler dir restablir molts dels ponts que aquests dos darrers anys s’han mig trencat tant a la xarxa com a nivell personal. Espero poder-ho fer. Si més no, la intenció (que ja és molt!) hi és. Després la realitat ens farà fer el que es pugui.