Ahir vaig participar a un recital poèticomusical que, si se’m permet la immodèstia va posar de manifest com és possible realitzar actes de gran voltatge cultural fora dels circuits oficials de la cultura a casa nostra.
De la mà de la Marta Pérez Sierra (http://www.martaperezsierra.com) i la seva capacitat per mobilitzar i establir complicitats, la sala iroom (http://iroombcn.plisweb.com), un espai polivalent situat al bell mig de Gràcia va acollir un espectacle en que música i poesia es van fusionar per fer gaudir els més de cinquanta assistents d’una vetllada esplèndida.
A la primera part la música de la flauta travessera de l’Estel·la Broto va acompanyar i remarcar la poesia de la Marta Pérez, recitada de manera esplèndida i sensual per ella mateixa i pels rapsodes Joan Opi, Jordi Manuel, i Joana Cortils. Els rapsodes no només van declamar els poemes dels llibres Bocins i SMS, Sexe mòbil singular sinó que pràcticament els van interpretar com si es tractés d’una dramatització dels poemaris. La música triada per l’Estel·la Broto posava el contrapunt perfecte i acompanyava encertadament cada una de les poesies de la Marta.
A la segona part Sònia Moll, Georgina Castillo, Rosa M Arrazola i jo mateix vam posar el nostre granet de sorra a l’espectacle recitant diversos poemes publicats o inèdits de la nostra collita. La varietat d’estils de poesia i fins i tot de maneres d’interpretar-la i la participació en diversos moments de la flauta de l’Estel·la va fer que aquesta segona part fos força interessant i entretinguda i que, qualitativament, no desmereixés en absolut la globalitat de l’acte.
Van tancar la sessió la Maria Antònia Massanet i la Maria Jo Ribas, responsables d’aquest projecte que és l’espai polivalent iroom i autores del llibre el moll de l’os, del qual la mateixa Maria Antònia (que porta el bloc Poeta Llaminera (http://poetallaminera.wordpress.com/tag/poeta-llaminera) i ens va oferir uns bombons senzillament deliciosos) es va veure obligada a recitar “de memòria” un esplèndid poema.
En fi, una gran vetllada que ens va fer sortir del local a tots, públic, rapsodes, poetes i poetesses, música… amb un somriure d’orella a orella i amb la sensació d’haver participat, com he dit al començament, a tots plegats, en un acte d’un elevat voltatge cultural.
Bloc de l'Antoni Casals i Pascual 