Un dels poemes que segurament llegiré avui a l’espai Iroom de Gràcia

Pintats de blanc, els murs
van reflectint un sol esmorteït
per les tempestes pròximes.
Viatgers sense rumb i amb un dubtós destí
fixem els nostres ulls a les parets que cauen.
Als miralls hi veiem
la imatge esmicolada d’un futur
que mai serà com era als nostres somnis.

Un breu esquitx travessa els murs i trenca
la insòlita claror dels vespres que no arriben.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s