Un dels poemes que segurament llegiré avui a l’espai Iroom de Gràcia

Pintats de blanc, els murs
van reflectint un sol esmorteït
per les tempestes pròximes.
Viatgers sense rumb i amb un dubtós destí
fixem els nostres ulls a les parets que cauen.
Als miralls hi veiem
la imatge esmicolada d’un futur
que mai serà com era als nostres somnis.

Un breu esquitx travessa els murs i trenca
la insòlita claror dels vespres que no arriben.

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s