Un dels poemes que segurament llegiré avui a l’espai Iroom de Gràcia

Pintats de blanc, els murs
van reflectint un sol esmorteït
per les tempestes pròximes.
Viatgers sense rumb i amb un dubtós destí
fixem els nostres ulls a les parets que cauen.
Als miralls hi veiem
la imatge esmicolada d’un futur
que mai serà com era als nostres somnis.

Un breu esquitx travessa els murs i trenca
la insòlita claror dels vespres que no arriben.