Poesia i cançó, encara. Ponç Pons i Guiem Soldevila.

Vaig descobrir Ponç Pons el 2007. Ho sé perquè vaig comprar el llibre Nura el maig del 2007. Tinc el mal o bon costum d’escriure, a mode d’ex-libris, la data de compra dels llibres a la seva primera pàgina. Això, que no sé si te cap utilitat real, els dota de cara a mi mateix d’una mena de tendresa addicional.

El llibre Nura, publicat per Quaderns Crema el 2006 recull l’obra amb que sota el títol Tractat de l’enyor el poeta menorquí va guanyar la Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona de l’any 2002. El meu sistema de compra de llibres de poesia és molt simple: em crida l’atenció el nom i/o l’autor, l’obro per qualsevol pàgina i si em sembla que el que llegeixo en un poema s’ajusta als meus gustos o fins i tot al meu estat d’ànim en un moment determinat, el compro. Recordo què vaig llegir en aquest llibre que em va dur a comprar-lo. El poema VI, que duu per títol L’OBSCUR ERRANT comença:

Sé que lluny de fineses arrib a l’edat

perillosa i roent on es cou l’adulteri.

De tornada d’enlloc pelegrí de quimeres

torn a escriure de nit per salvar un temps perdut

a una cambra d’hotel que m’angoixa i m’ofega.

Alguns anys després de comprar aquest llibre, escoltava una cançó de Guiem Soldevila en un disc que la revista Enderrock publicava, corresponent al concurs Miquel Martí i Pol en què diversos autors musicaven poemes de diferents poetes. En escoltar la lletra de Godotus vaig tenir una sensació de dejà vû i em va semblar identificar concretament dos versos:

Trinxerats als turons hi ha fusells apuntant

amb odi criminal la por de Sarajevo

Godotus és el poema V de Nura. El poema és preciós i esfereïdor a la vegada. Ponç Pons practica no sé si conscientment allò del pensa localment i actua globalment. És capaç de portar-nos en la transició que permeten uns pocs versos de Montgofre a Rwanda i Sarajevo. I Guiem Soldevila ho canta transmetent-nos tota l’emoció de qui intenta, en paraules del poeta “dotar de sentit la bondat i l’absurd”.

Us en deixo l’enllaç al vídeo de YouTube on el cantant menorquí posa música a l’emoció dels versos de Pons. I hi afegeixo un fragment d’un poema del mateix llibre, Teoria de l’absència, també musicat pel mateix autor, tot i que aquest poema, també bellíssim no he aconseguit trobar-lo en vídeo.

Ponç Pons fragmentI aquí l’enllaç a l’arxiu YouTube de Godotus:

Advertisements

1 comentari

Filed under cançó, General, literatura, llibres

One response to “Poesia i cançó, encara. Ponç Pons i Guiem Soldevila.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s