Monthly Archives: Mai 2014

Un silenci oportú demostra saviesa (paraules de Plutarc)

Pel que fa a la moderació de la llengua (…) si algú ho considera un tema irrellevant i menor, va ben equivocat. Un silenci oportú demostra saviesa, fins i tot més que cap altra raó. Per aquest motiu em sembla que els antics ens revelaren els ritus mistèrics, a fi que, gràcies al costum de callar en el seu transcurs, sapiguem transferir la temença dels déus a la confiança que devem als misteris humans. Ben mirat, ningú no s’ha penedit d’haver callat, mentre que es compten per multituds aquells a qui reca haver parlat massa (…); en canvi, llevar el que ja s’ha dit és impossible.

Plutarc: Sobre l’educació dels infants (dins: Escrits d’ètica pràctica [Moralia])Imatge

fotografia pròpia, presa a Madeira

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

De la ira (paraules de Sèneca)

Cal abstenir-se de la ira, tant si el que ens fereix és igual, com si és superior o inferior. La lluita amb un igual és dubtosa; amb un superior insensata; amb un inferior, abjecta. Fa home petit i miserable de girar-se a un mossegadís: els ratolins i les formigues, si els atanses la mà, t’encaren el morret; els febles, sols en tocar-los, es creuen ofesos. 

Deixa un comentari

Filed under General

Contra l’èpica: Digressió mental després d’anar a veure/escoltar VICTUS

Ahir vaig assistir a Rubí a la representació/concert de Victus, un espectacle que parteix de textos del VICTUS de Ramon Sánchez Piñol per fer un recorregut per la música de principis del segle XVIII. No és que hi anés amb grans expectatives, simplement pensava que es podia passar una bona estona escoltant música i de pas veure si val la pena llegir el llibre, que tinc al damunt de l’escriptori.

He de dir que l’espectacle és correcte, però és un espectacle per a “creients”. Ja sé que no pretén convèncer ningú, no és la finalitat d’aquestes obres fer això, però em sembla que és una representació o un concert o un aiguabarreig que més aviat pot allunyar gent d’això que ara anomenem el “procés”, més que no pas acostar-los.

Tinc un problema cada vegada més gran amb el procés: no suporto l’èpica i cada vegada se’ns està donant més dosi d’èpica i menys de raons. Deia Cercas que els no sobiranistes tenien la raó, però els sobiranistes les raons. Doncs bé, amb l’èpica anem en direcció a perdre les raons que puguem tenir. Jo vull un país lliure no perquè faci 300 o 500 anys que va passar no sé què que potser va afectar al 15% dels meus avantpassats (i per a molts sobiranistes que fa com a molt una generació que són aquí, fins i tot menys). Jo vull un país lliure perquè crec que és la manera d’assolir un món més just, socialment i políticament. Em sembla bé que s’expliqui la història, només faltaria. Però començo a estar embafat dels Casanova, Villarroel, Moragues, i fins i tot del pobre Martí Zuviria que és l’últim convidat a aquesta gresca, de la mà del Sánchez Piñol. 

No m’agraden les expressions essencialistes, les salutacions a la bandera, el posar-se dempeus amb els himnes. Em semblen manifestacions de nacionalisme tronat i xaró. Independència? Oi tant, jo ja la defensava a mitjans i finals dels 70, quan molts dels actuals “independentistes” votaven la UCD, quan els pocs votants d’ERC ho feien de la mà del PTE i ni es plantejaven la independència en el seu programa, quan a Catalunya s’aprovava la Constitución amb la major de les proporcions de l’estat… Algú recorda que l’únic lloc de l’Estat on no es va aprovar (encara que han passat, evidentment pel mateix adreçador de tots), és Euskadi? Ara tinc la impressió que alguns ens volen fer creure que nosaltres no en vam ser còmplices, de la seva aprovació.

Parlava de Victus al principi. De l’espectacle. Em va agradar? Sí. I el muntatge és correcte. Però he de confessar que vaig sortir amb la sensació d’haver assistit a un ritu iniciàtic per a ja iniciats. No sé si m’explico.

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under General

“El desencís”, un poema per a un nou projecte

En marxa un nou projecte poètic. Aquest és un dels texts que amb una certa seguretat hi anirà inclòs, tot i que segurament serà un recull en què hi predominaran formes més simples, com ara haikús i tankas.

obstinacions

El sol encén les fulles del jardí,
delimitant camins d’ombra benigna
per on passen els mots i s’arreceren
quimeres d’un futur que no s’atura.

Raja el desig, el vent bat les banderes
i el mar conté els greus crits en una onada
inhòspita que esborra els noms: l’arena
mai no ha tingut memòria ni és eterna.

A la vora del mar, hi ha melangies
ocioses que esperen l’arribada
d’una llum i un capvespre més propicis.

Jo m’ho miro de lluny. Tantes vegades
m’he sentit tan distant de la meva ànima,
que tant m’és si el vaixell ha perdut l’àncora.

View original post

Deixa un comentari

Filed under General