haikús i tankas de la mort en barca (d’un projecte encara per bastir)

I

Còdols, no arena,

a la vora del mar.

Breus, les onades

marquen cal·ligrafies

al damunt d’un cos ert.

II

Mirar la mar

per si arriba la mort

solcant les aigües.

III

Amb dits sol·lícits

traçaves litorals,

platges discretes.

IV

Salpen les barques

perseguint horitzons.

Vells mariners

no recorden els cants

amb què la mort els tempta.

Veritats i certeses poncianes

Llegeixo i transcric:

• Tothom pot criticar un bon llibre, però pocs el poden escriure.
• Escriure és traçar un camí de paraules per sortir d’un mateix i arribar als altres.
• Abecedari. Sorprèn que vint-i-sis lletres hagin pogut dar per tant.
• El que em fa mal no és escriure en una llengua minoritària, sinó formar part d’un poble que la menysprea i menysté.
• La poesia és més important que els poetes.

Apunts extrets (gairebé a l’atzar) del llibre “El rastre blau de les formigues” de Ponç Pons, Poesia dels Quaderns Crema, 2014