Insomnis

Com sempre des de fa uns anys, l’inici de la Primavera ens durà a Alcanar. Aquest poema és part de la meva participació (hàbit? tradició? obsessió?) a la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar.

obstinacions

Atracció estellesiana
En els llavis silencis,
i en l’insomni la imatge reiterada
d’un neguit persistent.
Albires pell dins la basarda dels llençols
i un so de mars distants, reivindicant els tactes,
et pessiga les nits vençudes
pel desgavell de l’hivern.
En els llavis calfreds i en el cos livideses!
Quina mort minsa i lenta
lleva l’àncora i enllà del mar t’aboca
a platges sense sorra ni petjades!
Poema propi, un dels dos amb què participo enguany a la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
la fotografia és pròpia (Esculls)

View original post

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s