Monthly Archives: febrer 2015

Una descoberta: els Robaiyat de Pessoa

Una recomanació a Obstinacions: els Robaiyat de Pessoa.

obstinacions

Fa pocs dies que vaig trobar i comprar un llibre que, fins a cert punt, m’ha sorprès. Em pensava que tenint el “Llibre del desassossec”, algun dels llibres de poemes de Pessoa, i els dels seus heterònims (Caeiro, Campos, Reis), disposava de prou bagatge per entendre l’univers del poeta portuguès. Vet aquí que ha caigut a les meves mans un llibre de Quartetes o Robaiyat, que em sembla senzillament fascinant, sobre tot perquè més enllà que duu per subtítol “Cançons de beure”, entronca al meu entendre de forma directa amb les reflexions i digressions del “Llibre del desassossec”.

Evidentment, la font d’inspiració primigènia del poeta per escriure aquestes quartetes son les d’Omar Khayyam, però la lectura de les mateixes permet trobar Fernando Pessoa en estat pur. No em faré l’erudit ni l’entès. El resum de tot això és ben senzill: m’agrada Pessoa, m’agraden les quartetes del persa Omar Khayyam, i…

View original post 155 more words

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

Un grec antic, precursor d’un bolero famós

L’avorriment ens dóna sorpreses divertides. Fa una estona fullejava alguns dels llibres dels prestatges de l’estudi. M’he trobat amb un dels exemplars de la col·lecció de clàssics grecs de la Fundació Bernat Metge, el corresponent a les “Lletres d’Amor d’Aristènet”, compendi d’epístoles atribuïdes a un autor grec del segle V dC. I tot passant els fulls he anat a caure a una d’aquestes cartes que descriu el neguit d’un jove amb el cor dividit, que us transcric de manera literal, en la versió de Joan Pagès, de l’any 2009.
APOL·LÒGENES A SÒSIAS
Voldria, si fos possible, demanar a tots i cadascun dels enamorats si mai s’han trobat captivats per dos amors ensems i no han estat capaços de triar entre l’un o l’altre. Jo em vaig casar amb una dona de seny per oblidar la cortesana de qui m’havia enamorat, ja que creia que s’esdevindria així. Però ara, al desig que desperta en mi la meva amant se li ha afegit l’amor que sento per l’esposa, i cada vegada que faig l’amor amb una d’elles no puc estar-me de pensar en l’altra, fins al punt que la meva fantasia em fa veure la que no és. I em sento com un timoner que mena la nau sotmès a dos vents contraris que lluiten entre si, l’un de la banda de babord, l’altre d’estribord, arborant la mar en direccions oposades, de manera que la nau no sap quin rumb ha de prendre. Però, ¿què hi farem si el meu cor alberga dos desigs tan ben avinguts? Tant de bo les dues dones puguin conviure amb la mateixa concòrdia i sense gelosia.

A qui, després de llegir aquesta emotiva lletra de fa més de mil cinc-cents anys no li ve al cap allò de “como se puede querer dos mujeres a la vez… y no estar loco”?. Doncs apa, enllaço aquí una versió aflamencada del famós bolero.

Deixa un comentari

Filed under General

Paraules per a Sadio

Un poema escrit fa uns deu mesos, que ara em decideixo a penjar

obstinacions

El maig de 2014 va morir Sadio, una dona jove senegalesa que havia ingressat a l’hospital on treballo amb una malaltia molt greu. D’ella ens va impressionar en tot moment, malgrat la intensitat dels dolors produïts per la malaltia que finalment la va dur a la mort, el posat digne i la serenor que transmetia. No em vaig poder estar d’escriure aquests versos, segurament amb més emoció que qualitat, que ja vaig compartir, llavors gairebé a corre-cuita i encara escrits a mà, en una trobada amb altres poetes a Barcelona el mateix mes de maig. Ara els comparteixo, aquí.

imatges 2005_obres 198

Una mort excessiva ha trucat a la porta
i amb uns ulls ben oberts l’has rebuda, desperta
i amatent al silenci on tot es precipita.
Al carrer aquesta nit hi haurà el plor d’uns infants
que han deixat el seus jocs per fer-se adults de sobte.
De ben lluny, travessant aspres…

View original post 90 more words

Deixa un comentari

Filed under General