Un poema escrit fa uns deu mesos, que ara em decideixo a penjar
El maig de 2014 va morir Sadio, una dona jove senegalesa que havia ingressat a l’hospital on treballo amb una malaltia molt greu. D’ella ens va impressionar en tot moment, malgrat la intensitat dels dolors produïts per la malaltia que finalment la va dur a la mort, el posat digne i la serenor que transmetia. No em vaig poder estar d’escriure aquests versos, segurament amb més emoció que qualitat, que ja vaig compartir, llavors gairebé a corre-cuita i encara escrits a mà, en una trobada amb altres poetes a Barcelona el mateix mes de maig. Ara els comparteixo, aquí.
Una mort excessiva ha trucat a la porta
i amb uns ulls ben oberts l’has rebuda, desperta
i amatent al silenci on tot es precipita.
Al carrer aquesta nit hi haurà el plor d’uns infants
que han deixat el seus jocs per fer-se adults de sobte.
De ben lluny, travessant aspres…
View original post 90 more words
