Una conversa racista

L’altre dia, fent cua per pagar el pàrquing del Mercat de Rubí vaig enganxar una conversa entre una dona que acabava de comprar i un home que em va semblar que treballava al mercat que va posar a prova la meva continència. El diàleg que transcric de memòria anava més o menys així:
Dona: … i ara, la festa aquesta de la purpurina. Ningú no té en compte que som un país cristià…
Home: És que ho volen canviar tot…
Dona: Però en això no si haurien de ficar
Home: És que això és el que volen. També ens imposaran el “ramadan”, que li sembla?
Dona: No en tenen prou deixant-nos a l’atur, ara volen que ens convertim a la seva religió.
Home: Ja t’ho dic, els polítics volen …
Mentre xerraven s’anaven allunyant del lloc on jo era i no vaig poder (ni ganes) seguir la conversa. Una conversa que, per cert, per aquelles ànimes càndides que diuen que els catalans no som xenòfobs, es va desenvolupar íntegrament en català i sense cap accent especial, és a dir amb l’accent dels catalanoparlants de tota la vida de Rubí (que també n’hi ha, encara que hi hagi gent que ho dubti).
Suposo que els hauria d’haver interromput i els hauria d’haver dit que on anaven amb aquelles idees de ximples. Que d’on ho havien tret i que les coses no són així. Però no ho vaig fer. Em vaig limitar a escandalitzar-me però segurament no vaig tenir prou valor per dir-los que eren uns xenòfobs ignorants. I ells van marxar,cadascú pel seu costat, cofois de la conversa que els reforçava en la seva idea de que tot el mal ve de fora, i que els que no són “com nosaltres” formen part d’una conspiració per deixar-nos sense la nostra cultura, la nostra feina i, en aquest cas, la seva religió.
Comentaris com aquests els sentim a diari. Encara hi ha gent que continua creient que els pisos oficials els donen abans als immigrants que “als de casa”, que els ajuts a la dependència els donen sempre “als de fora”, que el PIRMI és una subvenció que s’han inventat per “donar diners als moros”. Un dia, a l’hospital on treballo, el gendre d’una pacient a qui anava a donar d’alta em va deixar anar que si fossin moros “no els enviaríem a casa i tindríem a la vella (sic) uns dies més”…
De vegades he sentit comentaris que criticaven que els que anys enrere van ser immigrants (és a dir la gent que van venir a Catalunya a buscar feina a finals dels 50 i els 60) són “els pitjors racistes” perquè no accepten per als altres el que troben que va ser normal per a ells. Aquest concepte amaga també una visió xenòfoba. Primer perquè aquesta gent tampoc no ho va tenir fàcil, i només hem de recordar a partir de quina població van créixer els barris marginals de l’actual àmbit metropolità i de les ciutats més industrials. I com n’és de fàcil culpabilitzar-los de no haver après català quan ara veiem la facilitat amb què un senegalès que ha arribat fa un any l’arriba a parlar per poca voluntat que tingui… sense tenir en compte variables com la mateixa facilitat per accedir a l’idioma en un cas i altre.
En fi, tot això per concloure que sí, que entre els catalans així en general, també hi ha racisme i xenofòbia encara que de vegades ens vulguem creure que som una gent meravellosa i sense taca que construirà un país tan nou i perfecte que en ell no hi haurà pecats ni pecadors.
Ai, dels que siguin diferents si un hipotètic nou país no parteix d’unes arrels ideològiques diferents que les que dominen actualment!

Anuncis

1 comentari

Filed under General

One response to “Una conversa racista

  1. La meva filla ha triat per la meva néta l’escola pública més propera a casa seva, amb molt bon criteri, tinc la teoria més o menys fonamentada de què l’escola pública funciona avui molt bé, en general. El primer que li pregunta gent de la seva edat i de la meva és ‘has mirat s’hi ha molts immigrants?’ La veritat és que n’hi ha uns quants, el que em fa més gràcia és que se suposa que això fa ‘baixar el nivell’ com si els de casa tinguéssim un nivellàs. De tota manera els prejudicis funcionen per totes bandes, ens agradi o no tot i que jo no en diria ben bé racisme que em sembla un terme gravíssim per amollar-lo a tort i a dret, la veritat. També hi ha qui diu moltes barbaritats sobre els nou vinguts, els xarnegos i els que sigui i després és generós amb la gent a l’hora d’ajudar i qui va de progre i és d’allò més elitista, fa anys coneixia comunistes arrauxats que diuen les criatures als jesuïtes de Caspe o a l’Opus, el món és complicat. En això també s’ha de veure més aviat el comportament, el meu pare era un sant i un tros de pa i de vegades feia comentaris que situats fora de context podien semblar racistes, pels seus fruits els coneixereu, que diu l’evangeli.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s