No ploris per Creüsa, Enees

Aquest és el títol del meu darrer llibre de poemes. Un llibre que te un recorregut temporal una mica més llarg pel que fa a la seva gestació que la major part del que he escrit i publicat fins ara. El gruix de poemes els vaig escriure entre 2008 i 2010 i els he anat revisant de manera periòdica al llarg de tots aquests anys. Són poemes que tracten de les mateixes coses que parlo en tota la meva obra: la mort, la solitud, l’amor, el destí… El mateix del que d’una manera o altra parlen tots els poetes. Però en aquest cas, un grapat de protagonistes de l’Eneida fan de referent per abocar-hi les dèries del poeta. De vegades en primera persona, d’altres en forma de veu que s’hi adreça.

M’ha costat molt decidir-me a publicar el llibre i he de reconèixer que en llegir-ne les galerades he tingut una sensació de pànic similar a quan vaig veure publicat fa ja més de vuit anys el meu primer llibre, Els murs de l’odi. Segurament perquè està ple de poemes que no tenien mai previst veure la llum.

antoni casals 2L’Eneida és un dels meus llibres de referència. La història dels troians que van abandonar la pàtria després del (o potser millor dit durant el) saqueig de la ciutat pels grecs, la seva travessia per la Mediterrània, les aventures sempre orientades per un destí que els déus no pensaven modificar fins l’arribada al que hauria de ser la futura Roma em va fascinar des de petit quan l’avi me l’explicava acompanyat d’un d’aquells llibres de “sants” que tant li agradava compartir amb nosaltres. Llavors em costava entendre, per cruel, l’episodi de Cartago, el motiu pel qual Enees abandonava Dido enamorada. Però amb el temps i amb la lectura de versions més completes, fins arribar a la versió publicada per la Fundació Bernat Metge (en traducció de Miquel Dolç), va passar a intrigar-me el fet pel qual l’heroi havia acceptat abandonar la seva dona Creüsa a la seva sort. Aquest és l’origen remot del llibre i és a partir d’aquí que, agafant per separat el mateix Enees, Creüsa, Dido, el mariner Palinur i Ascani, el fill d’Enees, m’he permès reflexionar, amb formes poètiques més breus de les que normalment he utilitzat, sobre les mateixes coses de què parlo en tota la meva poesia.

A diferència de la major part del que he escrit fins ara, d’aquest llibre tinc necessitat de parlar-ne, potser de justificar-me’n. Fins i tot d’explicar-lo, per més que sempre he dit que la poesia és com els acudits: quan mires d’explicar el que volen dir, perden tota la gràcia.

El dia 19 de juny el presentaré a Manlleu. Fins aquell dia, el més probable és que vagi donant la tabarra recordant-ho i penjant-ne poemes.

Dels poemes agrupats sota el títol “CREÜSA”, transcric aquí un dels texts.

D’aquest matí endavant
l’amor serà un record
i el teu rostre un miratge.

D’entre les flames,
la teva imatge clara
treu transparències.

Advertisements

2 comentaris

Filed under General

2 responses to “No ploris per Creüsa, Enees

  1. Ep, faràs alguna presentació a Barcelona?

  2. No ho sé, Júlia. Barcelona és una plaça dura per a la poesia si no pots assegurar una mica de “claca”. En tot cas, potser a la tardor. Tinc intenció de fer una presentació a Rubí, que és on visc, i segons com, a Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s