Cant gregorià

Vaig publicant alguns poemes, o millor dit, algunes primeres versions de poemes del que espero que sigui el meu proper llibre. Se’m fa difícil ara per ara saber quina forma tindrà finalment i, fins i tot, si tot el que vaig penjant acabarà formant part del llibre.

obstinacions

No gaire més enllà
de l’univers estèril
on bastires el cau,
vas establir-hi el regne
on domina l’espasme,
reconvertint en mots
el teu desfici llord.

Ara, et mires les mans
i veus que no tens mans
i mires els teus peus
i veus que no hi ha peus.
I penses que, com Samsa,
véns d’una nit d’insomni
i trobes a faltar
el dolor fulminant
que diuen que comporta
tota metamorfosi.

Però, fet i comptat,
mai no vas transformar-te:
ja vas néixer un helmint
abans de mudar en home.

poema inclòs a L’anhel de l’anèl·lid, poemari inèdit 

fotografia pròpia: Cementiri de Cantonigrós (2016)

View original post

Caus de cuc

D’alguna manera aquest poema que he penjat a Obstinacions és el que dóna origen al títol del que pretenc que sigui el meu nou llibre. El poemari va prenent forma, però d’una manera una mica més lenta que les altres coses que he acabat publicant. I possiblement seré molt més autocrític del que he estat fins ara. Però per si de cas al final acabo deixant-ho tot en un calaix, aquí us en deixo aquesta mostra primigènia.

obstinacions

De mi només
us cal saber
que he habitat caus de cuc
en les diverses vides
que he cregut que vivia
mentre anava editant
rengleres de paraules
que sorgien del fred.

Dels molts anhels
que em posseïren,
a penes un record
dels que més m’angoixaven.
Mentre es va fent de nit,
torno al meu cau. I callo.

del poemari inèdit L’anhel de l’anèlid
fotografia pròpia: Parets creuades

View original post

Abans de la paraula

Segurament, d’un temps ençà, he perdut una certa fluidesa i sobre tot disciplina en l’escriure. Però això no impedeix que comencin a prendre forma projectes bastits a partir de textos que, amb més o menys unitat temàtica, s’anaven apilant en llibretes i carpetes, siguin físiques o virtuals, que ara volen fer-se visibles.
Alguns, pocs, d’aquests poemes han anat veient la llum les darreres setmanes. Ara crec que estic en condicions de començar a compartir-ne uns quants més. Aquest l’he penjat avui a Obstinacions.

obstinacions

Abans de la paraula escrita, el vers.
I abans de cada vers,
resistint al profund
de les sines de la vida,
hi ha el batec del poema
precedint-lo. Cridant-lo.

fotografia pròpia, Cantonigros gener 2016

Del poemari inèdit L’anhel de l’anèlid

View original post