Category Archives: blocs antics

Coses escrites fa temps en altres indrets

Un microrelat

No només de poesia viu el poeta. De vegades he intentat fer alguna cosa de narrativa. De fet actualment tinc una novel·la escrita -que no sé si mai veurà la llum- i una altra a mig escriure… Però dins de la narrativa, suposo que també influenciat per la necessitat de concisió a què m’obliga la poesia, em trobo relativament còmode -és un dir, esclar!- en l’àmbit del relat curt i el microrelat. A aquests estils està dedicat un blog que vaig obrir fa temps i que tinc força abandonat. Us copio aquí un microrelat, que és el que més m’agrada del que tinc escrit i us deixo l’enllaç del blog.

*******************************************************************************************

Un home a la seva vida

La mateixa nit que es van conèixer, ella li va dir que no volia enganyar-lo. Que hi havia un home a la seva vida. Tot i així va accedir a pujar al seu pis. Quan es va despullar, ell va entendre, de sobte, la literalitat de les seves paraules.

Blog: L’udol desesperat del licantrop
Adreça del blog: http://www.udoldelicantrop.blogspot.com.es/

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under blocs antics, General

A voltes amb la pena de mort: execucions al Japó (un article del 2007)

Ara fa exactament cinc anys penjava a “Memòria restringida” aquesta entrada que, dissortadament, segueix vigent fil per randa. La televisió, aquestes últimes setmanes, va fer-nos coneixedors de matances de dofins a les costes japoneses, i fa una mica més de temps parlaven dels nens que es tanquen i no volen sortir de la seva habitació, en un país dominat per la tecnologia. Però poques, molt poques vegades els sentim parlar del fet que el Japó és un dels països on encara s’aplica la pena de mort. Us copio a continuació el que explicava, a partir d’un article a “Le monde diplomatique”, el 4 de juny del 2007.

Segurament, poca gent és coneixedora del fet que a un dels països més “moderns” en molts aspectes, més tecnificat i, fins i tot, més “guai” per molts dels nostres joves, segueix vigent el que s’anomena la “pena capital”. El Japó continua aplicant la pena capital per penjament. Des del 2003 han estat penjats 12 convictes, en un clar increment respecte de la passada dècada. Tres presoners van ser executats el 27 d’abril. Quatre presoners, dos dels quals septuagenaris, van tenir el mateix destí el 25 de desembre del 2006. I més encara: en el sistema judicial acusatori japonès, on les confessions prevalen per damunt les proves, ha augmentat el nombre de condemnats a mort que han esgotat tot recurs, tot passant de 53 el 2000 a 96 el 2006.

A excepció de l’última execució, que va tenir lloc en plena sessió parlamentària, la majoria de les execucions –signades pel Ministre de Justícia– tenen lloc quan la Dieta no està en sessió, per evitar qualsevol debat i publicitat.
Els  principals mitjans de comunicació a penes en donen cap informació. S’hi neguen, sovint, pel temor de perdre el seu lloc al si dels kisha kurabu, clubs de premsa vinculats a totes les grans institucions i que permeten l’accés prioritari a les informacions –de les qual en tenen quasi el monopoli– en detriment dels periodistes independents.

Tanmateix, el procediment d’execució dels presoners és denunciat per diversos organismes com la Lliga Parlamentària per l’Abolició de la Pena de Mort, creada el 1994 i que compta amb vuitanta membres sense distinció de partit. En efecte, el condemnat a mort, que pot estar durant més de vint-i-cinc anys a la presó, és cridat d’improvís el matí del dia de l’execució sense cap possibilitat de contactar amb el seu advocat o la seva família. Va ser el cas d’un dels executats el desembre del 2006: era al corredor de la mort des de feia més de trenta anys . Quan la condemna és considera definitiva (després dels procediments d’apel·lació), l’execució es pot realitzar encara que el presoner hagi sol·licitat l’amnistia o una demanda de revisió de procés. Les demandes no tenen cap efecte suspensiu.

(informació extreta de la versió catalana de “Le Monde Diplomatique“)


Deixa un comentari

Filed under blocs antics, General

Un poema de Saramago: Programa

Reviso els meus primers blocs. Recupero del 23 de maig de 2005 (7 anys!!) una entrada amb un poema de Saramago.

**********

Segueixo llegint, de nits, els “Poemes Possibles” de Saramago. Sé que no sóc l’únic que ho fa. El portugués és un idioma sonor i entenedor, però la versió catalana de Josep Domènech Ponsatí en aquesta edició bilingüe és preciosa, encara que no sempre conservi la mètrica.

En l’esforç de néixer hi ha el final,
en la ràbia de créixer es continua
en la prova de viure s’agria la sal
en la cavada de l’amor se sua i ressua.

Remei, només morint: és bon senyal.

Programa (José Saramago)

Avui estic cansat. Faré una passada d’espieta a la recerca de blocaires desapareguts/des, de blocaires reflexius/ives, i de blocaires tenebrosos, i me n’aniré a dormir (que avui un camió se m’ha carregat el vidre del cotxe i demà he d’anar a treballar en tren…!)

publicat per primera vegada a “Memòria Restringida:

 http://memoria-restringida.blog.cat/2005/05/23/programa_mes_poemes_de_saramago/

[@more@]

Deixa un comentari

Filed under blocs antics, literatura, llibres