Vaig obrir el meu primer bloc l’any 2004, quan encara es parlava de dip (diari personal interactiu), weblog, i no sé quins altres termes. Ara, després de passar per diverses plataformes, caic a wordpress.
El setembre de 2004 escrivia sobre mi mateix:
Una autodefinició? Practico l’escèptico-eclecticisme d’esquerres. Llegeixo el, per alguns, denostat Saramago i disfruto amb Le Carré. M’he enganxat als clàssics (Horaci, Heròdot, Càtul…) Fa anys que estic intentant llegir l’Ulisses de Joyce, però no me’n surto. M’agrada la música, especialment portuguesa i brasilera. Però també una bona part dels grups que canten en català passats i actuals, especialment Antònia Font. Tinc una petita col·lecció de discos de vinil (amb treballs d’Osibisa, Camel, Caravan, Emerson, Lake& Palmer…) Professionalment, estic vinculat a les ciències de la salut i la meva feina m’ocupa més hores de les que voldria, com tants d’altres. L’única publicació seriosa que tinc és una tesi doctoral que, hores d’ara, deu servir per ben poc. Ara m’ha donat per penjar coses al portal “Joescric.com”.
Des de llavors, déu n’hi do com ha plogut!, he escrit uns quants llibres que he publicat amb Òmicron, amb Bubok, i amb Neopàtria; he participat en diverses iniciatives col·lectives amb altres escriptors; he participat en recitals poètics i fins i tot he guanyat un premi literari que encara espero que em paguin… A nivell ideològic no crec haver canviat gaire: segueixo tan escèptic com fa anys. Vaig desar l’Ulisses als prestatges després de més de dos anys de tenir-lo a la tauleta i ara estic acabant el primer volum d’ A la recerca del temps perdut de Proust, infinitament més comprensible per a la meva formació.
En resum, aquest és el punt on algú que passa per metge i escriptor vol abocar aquelles coses de les que creu que ha de parlar.
EL 2017 HE OBERT EL QUE ÉS PRÒPIAMENT UNA PÀGINA WEB AMB DOMINI PROPI, A LA QUE HE ENLLAÇAT AQUEST BLOG. http://www.antonicasals.cat
Bloc de l'Antoni Casals i Pascual 