Tag Archives: Quimper

Un volt per la Bretanya (4). De Quimper a la Pointe de Raz

15_20160720_100547Es fa difícil explicar les sensacions que provoca en el viatger aquesta ciutat de poc més de 60.000 habitants, en especial la part que correspon al casc antic, però també tota la que està vinculada al riu Odet, travessat per nombrosos ponts guarnits de flors i, el vespre que hi vam arribar, plena de casetes de fira i escenaris on es desenvolupava el Festival de Cornuaille. Quimper (Kemper en bretó) pertany al departament de Finistère i vam dedicar-li un matí gairebé sencer i un parell de vespres.

Les següents fotos dels seus carrers probablement no fan prou honor als mèrits de la ciutat.

6_dsc_0921

Val la pena esmentar la Catedral de Saint Corentin, que estava envoltada d’atraccions aquells dies, a causa del festival.

Vam passar dues nits a Quimper, la de l’arribada i la següent i vam utilitzar el dia per arribar-nos a Concarneau, Pont-Aven i a un dels extrems occidentals del país, la Pointe de Raz i la seva veïna Pointe de Van.

L’interés de Concarneau està centrat sobre tot en la Vile Close, la ciutat tancada, part emmurallada de la vila, una mica estil “parc temàtic”, però no per això menys interessant. A l’entrada ens hi va rebre un grup musical que tocava cançons tradicionals d’origen celta (bretones i irlandeses sobre tot), el grup Micamac, que ens va semblar extraordinari. Ens vam penedir després de no haver-los comprat un CD ja que la qualitat del que hi ha penjat d’ells a Youtube és una justeta. A l’interior de la Vile Close, moltes botigues de records, restaurants, però sobre tot edificis ben restaurats o conservats que ens van permetre fer algunes fotografies quan aconseguíem que no hi hagués massa gent al davant.

D’aquí vam marxar a un poblet immortalitzat per Gauguin: Pont-Aven. Un altre d’aquests indrets de difícil descripció. Si no haguéssim sabut que era un poblet a pocs quilòmetres del mar, hauriem assegurat que era d’alta muntanya. Travessat per un riu, el riu Aven, que li dóna la seva personalitat, vam poder observar la influència del fenòmen de les marees bretones sobre l’aigua dolça: vam passar pel costat del riu abans de dinar i unes quantes barques reposaven sobre la llera del riu23_dsc_0960, però quan vam tornar, passat menys de dues hores, la major part d’elles suraven sobre l’aigua. 24_dsc_0962

El poble té menys de 3000 habitants, però és un focus d’atracció turística donat que el seu encant ha portat nombrosos artistes, en especial pintors a instal·lar-s’hi en diverses èpoques dels dos darrers segles.

I des de Pont-Aven ens vam dirigir a la fi del món: l’extrem occidental de Bretanya, les puntes de Raz i Van que tenen aquesta mena d’atractiu mític de tots els extrems geogràfics. Hauríem volgut arribar-nos a Brest, però al final vam optar per tornar a Quimper que ens tenia el cor robat.

Deixo aquí unes quantes fotografies d’aquesta zona extrema de la Bretanya.1_DSC_0975.JPG

 

Deixa un comentari

Filed under Bretanya, General, Viatges

Un volt per la Bretanya (3). De Nantes a Quimper

Vam sortir de Nantes ja amb la idea d’aturar-nos en un parell o tres de llocs. Teníem una llista de possibles indrets, però al final, mapa en mà i amb les anotacions extretes de guies i blocs vam recórrer els més de 230 km que separen les dues poblacions, fent aturades a Pennestin, Port-Louis (Lorient, An Orient) i Quimperlé.

Pennestin és una petita població de platja on vam poder comprovar per primera vegada la importància de les marees a les costes de Bretanya. El límit entre la sorra i el mar podia variar més de 100 metres i ho feia de manera sobtada, per la qual cosa eren freqüents els avisos a la gent de les brusques pujades del nivell del mar. Vam passar per Pennestin perquè n’havíem llegit alguna cosa i perquè esperàvem tenir-hi, com va ser, una vista panoràmica de la badia de Morbihan, al sudest de la península.

De Pennestin, fent una mica de marxa enrere i tornant a agafar la carretera principal vam anar en direcció Loriant (An Oriant en bretó) on vam prendre una decisió més o menys imprevista: agafar un vaixell i arribar-nos a Port-Louis. Loriant té diversos barris amb zona portuària que estan units per una mena de ferris que fan de transport públic. El preu del vaixell és inferior a 2 euros, ja que fa, per dir-ho així, d’autobús entre els barris de la ciutat.

De Port-Louis cal destacar la fortalesa, del segle XVIII, el fossat de la qual s’emplena directament d’aigua del mar. Va ser una passejada molt tranquil·la per carrers en què s’estaven preparant per a una festa i mercat  nocturns als que no ens vam quedar…

27_20160719_160400

De camí cap a Quimper, vam decidir aturar-nos en un petit poblet del que havíem sentit parlar molt bé, pel seu encant. El nom ens va mig confondre fins que el vam localitzar al mapa: Quimperlé. Em limitaré a penjar unes quantes fotos, perquè em sento incapaç de descriure’l.

I finalment vam arribar a Quimper on, per sorpresa nostra, començava el Festival de Cornuaille, festival de cultura celta que (nosaltres no ho sabíem) té lloc cada tercera setmana del mes de juliol. A la plaça de la Catedral, mentre sopàvem, van començar a sonar cants i cornamuses i la gent, espontàniament es va posar a ballar en l’entarimat de fusta que hi havia preparat. Després, un petit recorregut nocturn ens va permetre prepar-nos per recórrer el dia següent el centre de la ciutat, una ciutat que penso que ningú que vagi a la Bretanya ha de deixar de visitar.

En el mosaic de fotos que deixo a sota incloem el mapa de Bretanya, per fer-nos la idea del recorregut, la primera imatge de Quimper, només baixar del cotxe, amb el pont engalanat de flors, i tres fotos, de poqueta qualitat, de la festa. En una pròxima entrada comentarem coses de la nostra passejada per Quimper.

Deixa un comentari

Filed under Bretanya, General, Viatges