El record d’un amic: en la mort del Dàrius

Fa poc més de quaranta vuit hores que ens vam acomiadar del Dàrius. El Dàrius Anglada era tot un personatge, com es va posar de manifest per la gernació que es va aplegar i va deixar petita l’anomenada Sala Multiconfessional del Tanatori de Vic. No sé si devia haver-hi gaire gent a Sant Hipòlit a aquelles hores perquè crec que tothom era allà, compartint l’emotivitat d’aquells instants.

Els dos darrers anys i mig de vida de’n Dàrius han estat una lluita aferrissada contra el càncer que l’ha acabat vencent. Recordo que, sopant a casa seva, prop d’un any després del diagnòstic i quan ja portava unes quantes sessions de quimioteràpia, parlava amb una sorprenent naturalitat de la malaltia, del procés diagnòstic, del pronòstic i del tractament i els seus efectes adversos. Ens explicava les modificacions que havia fet a la seva dieta per tal de no donar al càncer el mínim substrat per créixer i com, a la vista dels bons resultats que això i la quimio havien donat, n’havia parlat amb la seva oncòloga. Quan a un li diagnostiquen el càncer és fàcil que els metges ens deixem portar per un cert paternalisme i acabem dient coses com “que mengi el que vulgui, pobre, ja no ve d’aquí, ara no l’atabalem amb restriccions”. Però la veritat és que entre quimios, dieta i exercici  físic, en Dàrius ha viscut, i ho ha fet amb una raonable qualitat de vida gairebé fins el final, dos anys més que el noranta-cinc per cent dels pacients als que els diagnostiquen un càncer de pàncrees. I tot i que ha acabat sucumbint, la seva és una història de lluita i, al capdavall, d’optimisme.

Personalment, no crec que, afrontat a les mateixes circumstàncies, jo  fos capaç de respondre amb aquest mateix optimisme i vitalitat, posats de manifest en els correus i missatges que enviava als seus amics. No tinc cap dubte que per a ell, la vida tenia un sentit i una transcendència en ella mateixa. En el meu cas, ni tan sols li busco un sentit a una vida que tendeixo a veure com fruit d’una casualitat còsmica i d’una sèrie de reaccions químiques i físiques que igual com s’han donat podrien no haver-se produït. Però aquesta és una història que només m’afecta a mi i als meus valors i que, per tant, no té res a veure amb els valors que van fer que en Dàrius fos com era i ens l’estiméssim com ho vam fer.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General, mort, pensaments i reflexions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s