Un volt per la Bretanya (3). De Nantes a Quimper

Vam sortir de Nantes ja amb la idea d’aturar-nos en un parell o tres de llocs. Teníem una llista de possibles indrets, però al final, mapa en mà i amb les anotacions extretes de guies i blocs vam recórrer els més de 230 km que separen les dues poblacions, fent aturades a Pennestin, Port-Louis (Lorient, An Orient) i Quimperlé.

Pennestin és una petita població de platja on vam poder comprovar per primera vegada la importància de les marees a les costes de Bretanya. El límit entre la sorra i el mar podia variar més de 100 metres i ho feia de manera sobtada, per la qual cosa eren freqüents els avisos a la gent de les brusques pujades del nivell del mar. Vam passar per Pennestin perquè n’havíem llegit alguna cosa i perquè esperàvem tenir-hi, com va ser, una vista panoràmica de la badia de Morbihan, al sudest de la península.

De Pennestin, fent una mica de marxa enrere i tornant a agafar la carretera principal vam anar en direcció Loriant (An Oriant en bretó) on vam prendre una decisió més o menys imprevista: agafar un vaixell i arribar-nos a Port-Louis. Loriant té diversos barris amb zona portuària que estan units per una mena de ferris que fan de transport públic. El preu del vaixell és inferior a 2 euros, ja que fa, per dir-ho així, d’autobús entre els barris de la ciutat.

De Port-Louis cal destacar la fortalesa, del segle XVIII, el fossat de la qual s’emplena directament d’aigua del mar. Va ser una passejada molt tranquil·la per carrers en què s’estaven preparant per a una festa i mercat  nocturns als que no ens vam quedar…

27_20160719_160400

De camí cap a Quimper, vam decidir aturar-nos en un petit poblet del que havíem sentit parlar molt bé, pel seu encant. El nom ens va mig confondre fins que el vam localitzar al mapa: Quimperlé. Em limitaré a penjar unes quantes fotos, perquè em sento incapaç de descriure’l.

I finalment vam arribar a Quimper on, per sorpresa nostra, començava el Festival de Cornuaille, festival de cultura celta que (nosaltres no ho sabíem) té lloc cada tercera setmana del mes de juliol. A la plaça de la Catedral, mentre sopàvem, van començar a sonar cants i cornamuses i la gent, espontàniament es va posar a ballar en l’entarimat de fusta que hi havia preparat. Després, un petit recorregut nocturn ens va permetre prepar-nos per recórrer el dia següent el centre de la ciutat, una ciutat que penso que ningú que vagi a la Bretanya ha de deixar de visitar.

En el mosaic de fotos que deixo a sota incloem el mapa de Bretanya, per fer-nos la idea del recorregut, la primera imatge de Quimper, només baixar del cotxe, amb el pont engalanat de flors, i tres fotos, de poqueta qualitat, de la festa. En una pròxima entrada comentarem coses de la nostra passejada per Quimper.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Bretanya, General, Viatges

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s